Morfologia de la falguera

Rep aquest nom, les plantes vasculars que formen l´ordre de les polipodiàcies i que conjuntament amb licopodiàcies, isoetàcies, equisetàcies, selaginel·làcies, ofioglossàcies i osmundàcies formen el grup de Pteridòfits. Les polipodiàcies pròpiament, ja estan una mica més desenvolupades i properes a les plantes angiospermes, per el fet que tenen un sistema radical ( rizoma ), desenvolupen fulles i aquestes ja realitzen una funció clorofíl·lica; la reproducció és per espores i no fan fruit. Les altres pteridòfits tenen una morfologia semblant, encara que una mica més rudimentària, tret d´osmundàcies que és gairebé com les polipodiàcies.

Tenen un sistema radical ( rizoma ) per el que es nodreix, desenvolupa fulles, que poden ser grans i ( també hi han espècies més petites ), que creixen directament del rizoma ( frondes ) i aquestes poden estar dividides o no en folíols ( pinnes ), finalment aquestes encara poden estar dividides en uns petits folíols de darrer ordre anomenats pínnules. El suport de la fronda o pecíol, pot tenir unes esquames o no, així com també, el raquis ( l´eix de les frondes i de les pinnes; En el revers de les pinnes, estan els sorus, òrgans on es produeixen els esporangis ( espores), i aquests a vegades, coberts per una membrana anomenada indusi, que els protegeix fins que maduren i llencen les espores.

Les falgueres acostumen a desenvolupar-se en lloc humits, boscs, roques i no perdre les frondes durant l´època desfavorable, encara que també les hi ha que solen marcir-se.

Sense comentaris.

Deixa un comentari