Disseminació de les llavors

Cada planta té el seu propi sistema per dispersar les seves llavors; aquestes poden ser….

Anemocòria. És quan les llavors són transportades per l´aire o el vent, ja sigui les que disposen d´un papus, ( Taraxacum, Valeriana ), com les que tenen unes ales membranoses ( Acer, Ulmus ).

Baricòria. Quan les plantes deixen caure llurs fruits per gravetat i aquestes cauen rodolant més lluny; poden germinar a pocs metres, com ser menjades per animals o arrossegades  per l´aigua.

Antropocòria. És quan en la dispersió, entra la ma de l´home, ja sigui casual o voluntària.

Hidrocòria. La dispersió és afavorida per l´aigua, que les transportarà molt més lluny. També l´aigua de la pluja, ajuda a les hepàtiques a deixar anar a les espores, amb les seves esquitxades.

Autocòria. És quan és la mateixa planta la que té un sistema per dispersar les llavors, ja sigui per tensió higroscòpica, ocasionada per la torsió del fruit i al donar-li un cop casual, llencen les llavors, com per tensió elàstica i al tocar-les, aquestes llencen un fluid amb les llavors ( Ecballium elaterium); altres plantes rupícoles aconsegueixen amagar les llavors en les esquerdes; altres les enterren ( Trifolium subterraneum ); el gènere Impatiens, les llença amb força al ser alliberada la tensió dels seus peduncles.

Zoocòria. És quan en la dispersió entra l´efecte dels animals, ja sigui mecànics, Epizoocòria,  per que els fruits tenen ganxos per arrapar-se als pèls o a la llana com en el cas de ( Xanthium, agrimonia ), com fiso-químics, Endozoocòria, que utilitza, l´olor, sabor, color dels seus fruit, per ser més atraients als animals, que s´els mengen i disseminen llurs llavors.

 

Sense comentaris.

Deixa un comentari